Toribio Etxebarria Ibarbia

Toribio Etxebarria Ibarbia

Bust de Toribio Etxebarria a Eibar
Biografia
Naixement	27 abril 1887 Eibar (Guipúscoa)
Mort	18 abril 1968 (80 anys) Caracas (Veneçuela)
Activitat
Ocupació	escriptor
Partit	Partit Socialista Obrer Espanyol
Membre de	Euskaltzaindia

Toribio Etxebarria Ibarbia (Eibar, 27 d'abril de 1887 - Caracas, 18 d'abril, 1968) fou un escriptor i sindicalista basc. Fill de Nicanor Echevarría i Isabel Ibarbia.

Als tretze anys va començar a treballar d'aprenent de gravador aprenent i dominant aquest ofici típic el seu poble natal. Mitjançant concurs públic va optar a la plaça de secretari de l'ajuntament.

La seva afició a la lectura el va fer interessar-se per la política i per la problemàtica social i la lluita de classes. Va ingressar en el PSOE i en el sindicat UGT on es va convertir en un dels líders de l'evolució del socialisme utòpic al socialisme pragmàtic. Va participar de manera molt activa en la construcció de la Casa del Pueblo d'Eibar i en la constitució de les primeres cooperatives de consum i industrials, on la seva implicació assessorament van ser fonamentals en la creació de la cooperativa Alfa el 1920, primera cooperativa industrial moderna del País Basc i d'Espanya, creada per obrers propers a la UGT. Els mateixos obrers cooperativistes van requerir Toribio Etcebarria per ser gerent de la cooperativa, que aviat passaria de la fabricació de pistoles a la de màquines de cosir.

Va mantenir una activitat molt intensa durant la Segona República i la Guerra Civil i en acabar hagué de marxar a l'exili al final. Va residir en Caracas (Veneçuela) encara que va passar algunes breus estades en França, Mèxic, Irlanda i Anglaterra.

És també coneguda la seva tasca com a esperantista, que va desenvolupar a Eibar juntament amb Santiago Arizmendiarrieta.^[1]

Va col·laborar en periòdics i revistes com El Socialista, Euskera, Euzko-gogoa, Egan, Olerti o Eibar.